Lagunas altiplanicas

29-10-10


El segon dia ens vam llevar d'hora (sembla que a Bolívia fan servir l'horari solar, es lleven i es van a dormir com les gallines) i el primer que vam visitar va ser el "Árbol de piedra". Que és xulo, però si heu estat a la "Ciudad encantada" de Cuenca no hi té res a envejar.

El paisatge, impressionant, els volcans del voltant ténen unes formes i colors, que fan que la màquina de fotografiar tregui fum. Ja porto unes 1500 fotos, la tria serà difícil.

Després vam fer ruta per les "Lagunas altiplánicas", que son la Laguna Honda, Laguna Hedionda (tenia sofre i feia pudor de debò) i Laguna Cañapa.
Totes tenien llargues extensions de color blanc, ens va dir en Walter (el guía) que eren de bòrax, i que les vèiem perquè estàvem en l'època seca i havia baixat el nivell de l'aigua.

Em va sorprendre veure tants flamencs. No m'hagués imaginat mai que a tanta alçada i en un lloc tan àrid hi hagués tanta vida. 

I a la fi vam arribar al Salar de Uyuni. A les portes del Salar hi ha un dels Hotels de Sal, que pels estàndards europeus és molt cutre, però pels estàndards bolivians està força bé. (A les fotos fa més bona pinta que en viu i en directe).

Després de dutxar-nos a l'Hotel de Sal, i de deixar les maletes, vam sortir a veure la posta de sol al Salar d'Uyuni. El que sorprèn de les postes de sol és que no son vermelles com estem acostumats. Com el clima és molt sec, no hi ha humitat a l'aire que li dóni color a la posta de sol, i el sol és ben groc fins que s'amaga darrera l'horitzó.





I aquí acabo el post. Disculpeu que hagi estat tant telegràfic, però estic en un ordinador tan lent, que editar i pujar les fotos ha posat a prova els meus nervis.

Apa! Fins aviat!