Laguna Verde i laguna Colorada

28-10-10

Doncs ja estem apunt per deixar Xile i entrar a Bolívia.
El minibús ens vé a buscar ben d'hora al matí i ens porta fins a la frontera amb Bolívia, just a l'entrada del Parc Nacional de Fauna Andina Eduardo Avaroa. Allà ens donen esmorzar i canviem a un Toyota 4x4.

Els nostres companys de viatge són: Fernando i Andrés de Brasil, René de Suïssa, el fantàstic Clayton d'Estats Units (del qual ja parlaré més endavant) i Walter, el xofer, d'Uyuni. De moment tots estem bastant callats, a part que els dos nois brasilenys no parlen castellà i es fa difícil comunicar-s'hi.

Ja tenim un petit ensurt abans d'arribar a la frontera, perquè estem a 4900 metres i el Fernando cau desplomat dins del cotxe. Suposem que no han fet cap tipus d'adaptació a l'alçada. Amb una mica d'oxigen es recupera, però els propers dies seran difícils per ell.

Tot és molt emocionant, el paisatge al·lucinant i les dimensions superlatives. Miro al meu voltant i vaig tota l'estona amb la boca oberta. Ens envolten muntanyes pelades, que es barregen amb colors marró, vermell i blanc, i per on passem és una gran esplanada de terra, i sorra, i roques amb formes rares.

Al cap de poc arribem a la Laguna Verde (4.800 m), una de les coses més boniques que he vist a la meva vida. Imagineu-vos un volcà piramidal amb aquests colors ocres que us he dit, i just a la seva base, un llac de color verd maragda. I al fons, el blau intens del cel que ens acompanya tots els dies. Jo em quedo sense respiració, miro i no em crec el que veig. La pell de gallina i per poc i no se'm neguen els ulls.



Llàstima que no ens podem quedar gaire estona, perquè ens espera un dia llarg. Tornem a pujar el cotxe i anem fent quilòmetres envoltats de majestuositat i deserts fantàstics.

Ens parem a les termes de Polques (4.425 m), on fem una paradeta per banyar-nos en una bassa d'aigües termals a l'aire lliure, amb unes vistes impressionants del Salar de Chaviri. No són ni les 9 del matí, fa un fred i un vent que pela, però fent el cor fort aconsegueixo treure'm la roba i posar-me a fer "xup-xup". Quin plaer!!!! Gairebé estàvem sols, i aquell paisatge...

Ja amb el cos activat tornem a avançar per la reserva Eduardo Avaroa, parant-nos amb simples imatges.


Amb molta gana arribem a quarts de 3 de la tarda a la Laguna Colorada, un llac que, com indica el seu nom, té uns colors preciosos: sobretot el contrast del vermell i el blanc, amb els centenars de flamencs que hi habiten. Abans de visitar-la de prop anem a l"hostal" on dormirem.

Bé, més aviat es tracta d'una caseta/cabanya feta molt rudimentàriament, sense aigua calenta, sense calefacció i amb habitacions comunes.

Després de dinar i d'estirar-nos una estona anem amb el 4x4 a veure la Laguna. És immensa i, com ja us he dit, d'uns colors que costa entendre que pugui haver-hi aigua. De fet, té molt poca profunditat (màxim 60 cm), el color vermell és degut a unes algues i el blanc a un mineral anomenat borax.

Com podeu imaginar, no parem de tirar fotos, i uns dels protagonistes són els flamencs. No sabíem que en trobaríem a 4.000 metres!!!

Quan ja es pon el sol tornem a l'"hostal" a esperar el sopar. Ja comença fer-hi fred, a dins, i a mi em queden poques capes d'abric!

I abans d'anar a dormir sortim a fora contemplar l'impressionant cel de l'hemisferi sur. És genial, indescriptible, tantes i tantes i tantes i tantes estrelles... L'Andrés té un programa al mòvil que li permet identificar el nom dels planetes, estrelles i constel·lacions, i això encara fa més xula l'experiència.

Comencem a estar molt a gust amb els companys de ruta.