Salar de Uyuni

30-10-10

Per fi el Salar, un dels llocs que més esperava visitar.

I com ja va sent costum, el Walter ens fa llevar a les 6 del matí per poder aprofitar més el dia.

Què dir-vos del Salar de Uyuni? Personalment és el que més m'ha agradat, i tot i que tenia expectatives altes, s'han complert i superat.

És una enorme extensió de color blanc, feta com amb peces de trencaclosques de sal cristal·litzada. I mires al teu voltant i veus blanc i blanc i blanc i llum i llum i més llum. És com si estiguessis borratxa de tanta claror. Et sents petita enmig de tanta immmensitat, i al mateix temps gran i lliure per l'abast que tens davant. No sé si és perquè jo ja sóc una mica "happyflower", però em va donar un bon rotllo i una bona energia que em vaig posar a saltar i a córrer i a fer tonteries.

De fet, el lloc dóna molt de si per fer fotografies xules, amb jocs de distàncies i tamanys. Us n'adjunto una en que jo sostinc el 4x4 amb el barret. ;-)

Després d'estar una bona estona al mig del salar, vam anar a la Illa Incahuasi, una muntanyeta que hi ha al mig tota plena de cactus. Un altre regal de la natura. Vam tenir molta sort, perquè és un lloc on sempre hi ha molta gent, i nosaltres vam estar sols!!! Fas una volta per tota la illa, fins a dalt de tot, des d'on es veu una vista fantàstica del salar.

Per cert, aquí us deixo una foto del grup. D'esquerra a dreta: Clayton, Walter, Benja, Teresa, Fernando, René i Andres.

Encara vam tornar a parar enmig del salar per fer més fotografies. Serà molt difícil triar-les!

I cap al migdia ja vam deixar el salar i vam arribar al poble d'Uyuni, on s'acabava el tour. Abans, però, vam visitar un cementiri de trens d'allò més original i una mica fantasmagòric.

Una vegada al poble, vam haver d'esperar unes hores perquè fins a les 18.30h no marxava el bus cap a Potosí. Per sort, la noia de l'oficina d'Atacama Mística ens va rebre molt bé, vam poder deixar les maletes allà i ens va fer els tràmits per reservar els bitllets i l'allotjament a Potosí (Casa Maria Victòria, Rafa i Glòria!).

Aquí deixàvem els companys brasilers, ja que retornaven a San Pedro de Atacama. Amb el Clayton i el René vam continuar el viatge plegats. La veritat és que hem tingut molta sort amb els companys: excel·lents persones i molt i molt educats.

També vull dir-vos que estem molt contents amb l'agència, Atacama Mística. Tant el guia, com el menjar, l'allotjament (tot i ser bàsic, pel preu que vam pagar, no ens podem queixar!), l'atenció,... Totalment recomanable!

I entre polseguera i sotracs, sis hores de viatge ens separen de la capital de la plata, Potosí. Arribem a la 1h de la nit i un taxi ens porta a descansar a l'hotel.

El viatge continua!