27-10-10
A les 4.15h de la matinada ens passa a recollir l'autobús que ens portarà als Géisers del Tatio. Hi ha uns 90 minuts de camí, que entre sotracs i corves, intentem aprofita per dormir.
Aquesta excursió arriba a 4.500 metres, però per sort sembla que ja estem adaptats i no notem massa l'alçada.
Arribem just abans que surti el sol, que és quan els géisers tenen una major activitat. Fa un fred que pela (-12º aprox), i en aquests moments em recordo especialment dels bons consells de la Glòria i el Rafa.
El camp geotèrmic és impressionant: un munt de forats al terra, a mi em recorda la lluna, d'on surt vapor d'aigua i de cop i volta surt disparat un sortidor d'aigua bullent.
L'activitat, però, no dura massa estona, i a la que surt el sol ja ens donen esmorzar (que bé que es posa un te calent!) i anem a una bassa artificial que van fer perquè els miners es poguessin banyar, i ara tots els turistes s'hi banyen. Jo, com no, m'hi vaig ficar, però no vaig durar gaire perquè estava ple de gent i l'aigua no estava especialment calenta.
Al voltant hi havia més géisers, aquests més potents que els anteriors i que tenien activitat contínua.
Una experiència fantàstica i altament recomanable, malgrat el fred i la son.
Després tornem a pujar a l'autobús i de tornada a San Pedro passem per un poblet típic de l'altiplà, Machuca. Té una església d'allò més mona, tota blanca i portes blaves dalt d'un turó.
A les 12h del migdia ja estavem a San Pedro. Dinem, migdiada i anem a encarregar l'excursió que volem fer demà al Valle de la Luna, i demà passat cap a Bolívia. Al final però, canviem de plans, perquè el dia 1 i 2 de novembre és festa a tot Bolívia, i preferim tenir dies de marge per si surten imprevistos.
O sigui, deixem de banda l'excursió al Valle de la Luna (ens han dit que a la Paz n'hi ha una de semblant i ja la visitarem), i l'endemà mateix comencem la ruta de 3 dies que ens ha de portar a Uyuni (Bolívia), travessant la Reserva Natural de Fauna Andina Eduardo Avaroa i el Salar de Uyuni.
Estem molt emocionats i ens fa molta il·lusió. L'excursió es fa amb 4x4, perquè no hi ha carreteres, i serem 6 persones més el xofer. Ens inclou tot el menjar i l'allotjament (la segona nit en un hotel de sal!), i segur que serà divertit.
Fem l'últim sopar al Coyote Bike, i a dormir!
dissabte, 30 d’octubre del 2010
Laguna Céjar i Ojos del Salar
26-10-10
Ens llevem tard (per fi!), i dediquem el matí a passejar-nos pel poble i visitar el Museu Arqueològic (no està malament si tenim en compte que és dels anys 80...). Es veu que hi havien hagut mòmies d'indígines, però la gent del poble va demanar que les retiressin, i ara ja no hi són.
Dinem d'hora perquè a les 4h surt la nostra primera excursió. El guia que ens acompanya, el Gonzalo, és d'allò més simpàtic i agradable, i tenim la sort que només som nosaltres dos i una noia peruana, la Verònica.
A mitja hora de camí amb furgoneta arribem a la Laguna Céjar, un petit llac amb uu 80% de sal, on ens hi banyem. És una experiència molt xula, perquè no t'enfonses, com el mar mort. Hem de vigilar de no mullar-nos els ulls i la cara, perquè això pica!
Després l'Eduardo (el conductor) ens porta a els Ojos del Salar (d'Atacama), dues llacunes completament circulars construïdes artificialment (d'aigua gairebé dolça del tot) on la Veronica i jo ens banyem, tot i que estava freda!
L'últim destí és la llacuna de Tebinquinche, aprop de les anteriors, on aquest cop no ens banyem perquè ja cau la tarda i fa fresqueta. Mirem la posta de sol i ens obsequien amb una mica de pica pica i el famós Pisco Sour, una beguda típica feta amb clara d'ou, Pisco (un licor), sucre i una fruita de la qual no recordem el nom. Boníssima!
Tornem que gairebé són les 9, i avui cal anar a dormir d'hora perquè demà ens hem de llevar a les 3.30h per anar a veure els Géisers del Tatio.
Ens llevem tard (per fi!), i dediquem el matí a passejar-nos pel poble i visitar el Museu Arqueològic (no està malament si tenim en compte que és dels anys 80...). Es veu que hi havien hagut mòmies d'indígines, però la gent del poble va demanar que les retiressin, i ara ja no hi són.
Dinem d'hora perquè a les 4h surt la nostra primera excursió. El guia que ens acompanya, el Gonzalo, és d'allò més simpàtic i agradable, i tenim la sort que només som nosaltres dos i una noia peruana, la Verònica.
A mitja hora de camí amb furgoneta arribem a la Laguna Céjar, un petit llac amb uu 80% de sal, on ens hi banyem. És una experiència molt xula, perquè no t'enfonses, com el mar mort. Hem de vigilar de no mullar-nos els ulls i la cara, perquè això pica!
Després l'Eduardo (el conductor) ens porta a els Ojos del Salar (d'Atacama), dues llacunes completament circulars construïdes artificialment (d'aigua gairebé dolça del tot) on la Veronica i jo ens banyem, tot i que estava freda!
L'últim destí és la llacuna de Tebinquinche, aprop de les anteriors, on aquest cop no ens banyem perquè ja cau la tarda i fa fresqueta. Mirem la posta de sol i ens obsequien amb una mica de pica pica i el famós Pisco Sour, una beguda típica feta amb clara d'ou, Pisco (un licor), sucre i una fruita de la qual no recordem el nom. Boníssima!
Tornem que gairebé són les 9, i avui cal anar a dormir d'hora perquè demà ens hem de llevar a les 3.30h per anar a veure els Géisers del Tatio.
San Pedro de Atacama
25-10-10
Les 12 hores de viatge entre Arica i San Pedro passen bastant a poc a poc, entre parades a l'aduana a les tantes de la matinada i altres que encara no sabem el per què.
A les 10h del matí arribem a San Pedro i després de buscar una miqueta trobem un hostal amb les tres "b": bo, bonic i barat. És l'Hostal Puriko. I com que no ens sentim massa cansats anem a fer un vol pel poble, començant a mirar agències per fer excursions i restaurants per menjar.
Val a dir que el poble és molt xulo: carrers de terra amb cases baixetes i fetes amb totxanes de fang i palla, a mi em recorda una mica l'oest. Es nota que viuen completament del turisme, tot és molt a l'estil europeu, i no tenim la sensació d'estar a l'amèrica llatina.
De seguida ens crida l'atenció una agència, "Atacama mística", que té molt bona pinta i els nois que ho porten són joves i se'ls veu amb moltes ganes.
També localitzem un restaurant que serà com casa nostra, "Coyote Bike", on fan un pollastre a la planxa IMPRESSIONANT, i un salmó a la planxa que te'n llepes els dits. Ah, i un oli d'oliva de Xile amb una olor i un gust...!! mmmm!
Després d'una migdiada merescuda i de comparar algunes agències més, decidim contractar una visita a la "Laguna Céjar" i "Ojos del Salar de Atacama" amb Atacama Mística. També ens donen informació per anar als Géisers del Tatio, Valle de la Luna i la travessa a Bolívia pel Salar de Uyuni.
Tornem a sopar al Coyote i a dormir!
Les 12 hores de viatge entre Arica i San Pedro passen bastant a poc a poc, entre parades a l'aduana a les tantes de la matinada i altres que encara no sabem el per què.
A les 10h del matí arribem a San Pedro i després de buscar una miqueta trobem un hostal amb les tres "b": bo, bonic i barat. És l'Hostal Puriko. I com que no ens sentim massa cansats anem a fer un vol pel poble, començant a mirar agències per fer excursions i restaurants per menjar.
Val a dir que el poble és molt xulo: carrers de terra amb cases baixetes i fetes amb totxanes de fang i palla, a mi em recorda una mica l'oest. Es nota que viuen completament del turisme, tot és molt a l'estil europeu, i no tenim la sensació d'estar a l'amèrica llatina.
De seguida ens crida l'atenció una agència, "Atacama mística", que té molt bona pinta i els nois que ho porten són joves i se'ls veu amb moltes ganes.
També localitzem un restaurant que serà com casa nostra, "Coyote Bike", on fan un pollastre a la planxa IMPRESSIONANT, i un salmó a la planxa que te'n llepes els dits. Ah, i un oli d'oliva de Xile amb una olor i un gust...!! mmmm!
Després d'una migdiada merescuda i de comparar algunes agències més, decidim contractar una visita a la "Laguna Céjar" i "Ojos del Salar de Atacama" amb Atacama Mística. També ens donen informació per anar als Géisers del Tatio, Valle de la Luna i la travessa a Bolívia pel Salar de Uyuni.
Tornem a sopar al Coyote i a dormir!
dilluns, 25 d’octubre del 2010
Arica, de camí a Atacama
24-10-2010
Avui podem dormir i aixecar-nos més tard. La única feina que tenim és tornar a fer les maletes i agafar un taxi fins l'aeroport.
Una mica abans del migdia marxa el nostre avió cap a Arica, Xile, des d'on agafarem un autobús nocturn que ens portarà a San Pedro de Atacama.
Tot i arribar amb dues hores de temps a l'aeroport, gairebé no ens va sobrar temps, ja que vam haver de fer quatre cues: la primera per facturar les maletes, la segona per passar el control policial on ens van revisar les maletes i l'equipatge de mà (amb el que em va costar tancar la maleta, i apa, torna-la a obrir, treu tots els paquets i torna-ho a encabir!), la tercera per pagar la taxa d'aeroport, i la quarta per entrar a la sala d'embarcament i tornar a revisar l'equipatge de mà.
Es veu que buscaven drogues, i que pocs dies abans havien detingut uns espanyols per tràfic de drogues. Segons ens van dir els policies (i semblava que ho deien amb orgull!) la cocaïna peruana és la de millor qualitat. Amb tot això, heu de saber que el Benja portava una pols blanca sospitosa dins un tupper... Però tranquils! Era Isostar!! Per sort, no ho van veure, uf!
El vol és ràpid, 45 minuts sobrevolant terres desèrtiques. Per sort, gràcies a Internet ja teníem reservat un taxi per fer el transfer a la terminal d'autobusos d'Arica, i els bitllets de bus comprats.
Tenim per endavant 6 hores a la ciutat d'Arica, o sigui que decidim deixar les maletes a la consigna del terminal i anar a passejar per la ciutat. Si mai aneu a Xile, no cal que visiteu Arica. Tot i estar al costat de l'oceà pacífic, les seves platges no valen gaire la pena, i la ciutat tampoc. Això sí, caminem tota la tarda i així estem cansats i podrem dormir durant les 11 hores de trajecte que dura el viatge a San Pedro.
A les 22h surt puntual el nostre autobús de la companyia TURBUS. Ens toca seure a darrera de tot, just al costat del wàter ;-( i amb la incomoditat que per ser els últims seients aquests no es poden estirar del tot. O sigui, que ens posem com podem i a dormir (o a intentar-ho!).
Avui podem dormir i aixecar-nos més tard. La única feina que tenim és tornar a fer les maletes i agafar un taxi fins l'aeroport.
Una mica abans del migdia marxa el nostre avió cap a Arica, Xile, des d'on agafarem un autobús nocturn que ens portarà a San Pedro de Atacama.
Tot i arribar amb dues hores de temps a l'aeroport, gairebé no ens va sobrar temps, ja que vam haver de fer quatre cues: la primera per facturar les maletes, la segona per passar el control policial on ens van revisar les maletes i l'equipatge de mà (amb el que em va costar tancar la maleta, i apa, torna-la a obrir, treu tots els paquets i torna-ho a encabir!), la tercera per pagar la taxa d'aeroport, i la quarta per entrar a la sala d'embarcament i tornar a revisar l'equipatge de mà.
Es veu que buscaven drogues, i que pocs dies abans havien detingut uns espanyols per tràfic de drogues. Segons ens van dir els policies (i semblava que ho deien amb orgull!) la cocaïna peruana és la de millor qualitat. Amb tot això, heu de saber que el Benja portava una pols blanca sospitosa dins un tupper... Però tranquils! Era Isostar!! Per sort, no ho van veure, uf!
El vol és ràpid, 45 minuts sobrevolant terres desèrtiques. Per sort, gràcies a Internet ja teníem reservat un taxi per fer el transfer a la terminal d'autobusos d'Arica, i els bitllets de bus comprats.
Tenim per endavant 6 hores a la ciutat d'Arica, o sigui que decidim deixar les maletes a la consigna del terminal i anar a passejar per la ciutat. Si mai aneu a Xile, no cal que visiteu Arica. Tot i estar al costat de l'oceà pacífic, les seves platges no valen gaire la pena, i la ciutat tampoc. Això sí, caminem tota la tarda i així estem cansats i podrem dormir durant les 11 hores de trajecte que dura el viatge a San Pedro.
A les 22h surt puntual el nostre autobús de la companyia TURBUS. Ens toca seure a darrera de tot, just al costat del wàter ;-( i amb la incomoditat que per ser els últims seients aquests no es poden estirar del tot. O sigui, que ens posem com podem i a dormir (o a intentar-ho!).
Cañon del Colca
23-10-10
Per a fer l'excursió al Cañon del Colca ens sona el despertador a les 2 de la matinada. Cap a les 2:30 ens passa recollir l'autobús, que per sort tenia els seients amples i vam poder dormir una mica. Arribant a la Vall del Colca parem a Chivay cap a les 6 del matí. Fem una parada per anar a les termes. Provem la primera piscina que està a l'aire lliure i en sortim escladats, o sigui que sortim corrents cap a la piscina coberta que només està a uns 40 graus. Mitja horeta en remull, i anem a prendre un "fantastic" esmorzar continental, consistent en uns panets amb una mica de mantega i melmelada, una infusió i un suc.
Amb la panxa plena tornem a l'autobús i anem cap a la Cruz del Cóndor, on entre una munió de turistes intentem veure algun còndor sense èxit. Quan ja marxàvem sense haver vist cap còndor, l'autocar para perquè n'han vist un. Sortim corrents i gràcies al zoom de 18 augments puc fer una foto borrosa del que suposem es un còndor.
Fem un parell de parades per veure paisatge i unes tombes excavades a la roca. També vam fer una parada a un poblet on hi havien indígenes amb paradetes d'artesania, i animals (alpaques i ocells rapinyaires) amb els que per un preu mòdic et podies fer una foto.
I per fi arribem a "Qhapaq Nan", un restaurant amb un buffet lliure que ens va encantar. Vam sortir d'allà amb la panxa plena i l'esperit alegre.
Havent dinat, tornem cap a Arequipa, prerò abans fem una parada a 4900 metres, a un mirador dels volcans. Vam acabar amb una mica de mal de cap degut a l'alçada, però en baixar va passar ràpid.
La darrera parada va ser a unes llacunes on hi pasturaven llames i alpaques (són camèlids domesticats). Més endavant sense baixar de l'autocar vam veure vicunyes (que són salvatges).
Arribem a Arequipa molt i molt cansats (entre el jet-lag i la pallissa del viatge i de llevar-nos a les 2 del matí).
Sopem fruita i galetes a l'hotel i a dormir.
Per a fer l'excursió al Cañon del Colca ens sona el despertador a les 2 de la matinada. Cap a les 2:30 ens passa recollir l'autobús, que per sort tenia els seients amples i vam poder dormir una mica. Arribant a la Vall del Colca parem a Chivay cap a les 6 del matí. Fem una parada per anar a les termes. Provem la primera piscina que està a l'aire lliure i en sortim escladats, o sigui que sortim corrents cap a la piscina coberta que només està a uns 40 graus. Mitja horeta en remull, i anem a prendre un "fantastic" esmorzar continental, consistent en uns panets amb una mica de mantega i melmelada, una infusió i un suc.
Amb la panxa plena tornem a l'autobús i anem cap a la Cruz del Cóndor, on entre una munió de turistes intentem veure algun còndor sense èxit. Quan ja marxàvem sense haver vist cap còndor, l'autocar para perquè n'han vist un. Sortim corrents i gràcies al zoom de 18 augments puc fer una foto borrosa del que suposem es un còndor.
Fem un parell de parades per veure paisatge i unes tombes excavades a la roca. També vam fer una parada a un poblet on hi havien indígenes amb paradetes d'artesania, i animals (alpaques i ocells rapinyaires) amb els que per un preu mòdic et podies fer una foto.
I per fi arribem a "Qhapaq Nan", un restaurant amb un buffet lliure que ens va encantar. Vam sortir d'allà amb la panxa plena i l'esperit alegre.
Havent dinat, tornem cap a Arequipa, prerò abans fem una parada a 4900 metres, a un mirador dels volcans. Vam acabar amb una mica de mal de cap degut a l'alçada, però en baixar va passar ràpid.
La darrera parada va ser a unes llacunes on hi pasturaven llames i alpaques (són camèlids domesticats). Més endavant sense baixar de l'autocar vam veure vicunyes (que són salvatges).
Arribem a Arequipa molt i molt cansats (entre el jet-lag i la pallissa del viatge i de llevar-nos a les 2 del matí).
Sopem fruita i galetes a l'hotel i a dormir.
Primera impressió d'Arequipa
22-10-2010
Coses del Jet-lag: a les 5 del matí ja estàvem desperts.
La senyora de l'hostal és molt amable, i ens rep de bon matí amb un plànol de la ciutat, amb els llocs més importants per visitar i ens fa dues propostes: un volta de 4 hores per Arequipa i els voltants, i l'excursió al Canyó del Colca. La primera la farem la mateixa tarda, i la segona la deixem per l'endemà.
La primera descoberta de la ciutat ens porta al Mercat de San Camilo, ple de vida i colors, menjars i begudes. Provem alguna fruita, uns panets boníssims que fan i també fulles de coca pel mal de muntanya.
La ciutat és bastant caòtica, sobretot el trànsit, amb els taxis a tot arreu que són els amos dels carrers. Veiem també molts venedors ambulants venent de tot, i també gent que neteja les sabates amb televisió pels clients i tot!
Un dels llocs que més ens ha agradat ha estat el Convento de Santa Catalina. Res a veure amb el concepte que nosaltres tenim de convent, i menys de clausura com era! Es tracta, en realitat, d'una ciutat construïda dins la ciutat d'Arequipa. Tot de carrerons (amb noms de ciutats andaluses: Granada, Sevilla,) plens de geranis, parets blanques però també de colors vius (vermell, blau), i a banda i banda del carrer, unes casetes on vivien les "monges". Ho escric expressament entre cometes, perquè el vot de pobresa se'l saltaven olímpicament. De fet, les monges provenien de famílies nobles i riques, ja que era tradició que la segona filla entrés a un convent. Les que hi entraven tenien criades, vivien separades les unes de les altres, i res d'esperit comunitari. En fi, que ens va entusiasmar aquest convent, i ja m'hagués agradat a mi anar-hi a viure (saltant-me algun que altre vot, clar!).
Ja era migdia, i a les 14h havíem d'estar a l'hostal per anar a buscar l'autobús que ens portaria de visita per Arequipa.
Va ser una excursió interessant: ens van passejar pels diferents barris de la ciutat, veient els grans contrastos que els separen (conviuen les cases luxoses protegides amb filferro espinós o valles elèctriques, amb les cabanes més pobres construïdes amb quatre maons i el que podien); també vam visitar un mirador, un outlet de roba de llana (amb "zoològic" inclòs de llames, alpaques i vicunyes), una típica casa colonial del que va ser el fundador de la ciutat i un molí d'aigua.
A l'acabar ja estàvem fets pols i morts de son, o sigui que vam anar a sopar com els europeus i a dormir s'ha dit! Perquè el dia següent ens havíem de llevar a les 2 de la matinada per fer l'excursió al Colca.
Ostres tu, quina lluna de mel més cansada!!! ;-)
Coses del Jet-lag: a les 5 del matí ja estàvem desperts.
La senyora de l'hostal és molt amable, i ens rep de bon matí amb un plànol de la ciutat, amb els llocs més importants per visitar i ens fa dues propostes: un volta de 4 hores per Arequipa i els voltants, i l'excursió al Canyó del Colca. La primera la farem la mateixa tarda, i la segona la deixem per l'endemà.
La primera descoberta de la ciutat ens porta al Mercat de San Camilo, ple de vida i colors, menjars i begudes. Provem alguna fruita, uns panets boníssims que fan i també fulles de coca pel mal de muntanya.
La ciutat és bastant caòtica, sobretot el trànsit, amb els taxis a tot arreu que són els amos dels carrers. Veiem també molts venedors ambulants venent de tot, i també gent que neteja les sabates amb televisió pels clients i tot!
Un dels llocs que més ens ha agradat ha estat el Convento de Santa Catalina. Res a veure amb el concepte que nosaltres tenim de convent, i menys de clausura com era! Es tracta, en realitat, d'una ciutat construïda dins la ciutat d'Arequipa. Tot de carrerons (amb noms de ciutats andaluses: Granada, Sevilla,) plens de geranis, parets blanques però també de colors vius (vermell, blau), i a banda i banda del carrer, unes casetes on vivien les "monges". Ho escric expressament entre cometes, perquè el vot de pobresa se'l saltaven olímpicament. De fet, les monges provenien de famílies nobles i riques, ja que era tradició que la segona filla entrés a un convent. Les que hi entraven tenien criades, vivien separades les unes de les altres, i res d'esperit comunitari. En fi, que ens va entusiasmar aquest convent, i ja m'hagués agradat a mi anar-hi a viure (saltant-me algun que altre vot, clar!).
Ja era migdia, i a les 14h havíem d'estar a l'hostal per anar a buscar l'autobús que ens portaria de visita per Arequipa.
Va ser una excursió interessant: ens van passejar pels diferents barris de la ciutat, veient els grans contrastos que els separen (conviuen les cases luxoses protegides amb filferro espinós o valles elèctriques, amb les cabanes més pobres construïdes amb quatre maons i el que podien); també vam visitar un mirador, un outlet de roba de llana (amb "zoològic" inclòs de llames, alpaques i vicunyes), una típica casa colonial del que va ser el fundador de la ciutat i un molí d'aigua.
A l'acabar ja estàvem fets pols i morts de son, o sigui que vam anar a sopar com els europeus i a dormir s'ha dit! Perquè el dia següent ens havíem de llevar a les 2 de la matinada per fer l'excursió al Colca.
Ostres tu, quina lluna de mel més cansada!!! ;-)
diumenge, 24 d’octubre del 2010
Arribem a Perú
21-10-10
Després de 24 hores de camí arribem a Arequipa. Ens vé a buscar a l'aeroport el senyor Freddy per a dur-nos a l'hostal "La casa de Jael". Es un home curiós que ens fa moltes preguntes del nostre país. Jo li pregunto per la gran quantitat de taxis que hi ha a la ciutat. Em diu que durant l'època de Fujimori es va despatxar a molta gent i que amb la indemnització es van comprar taxis o petits autobusos. Observo que no hi ha transport públic.
Arribem a l'hostal i de pet al llit. Estem cansadíssims, però molt contents. Ens hem llevat a les 5 del matí, i a la mateixa hora del dia següent anem a dormir!
Després de 24 hores de camí arribem a Arequipa. Ens vé a buscar a l'aeroport el senyor Freddy per a dur-nos a l'hostal "La casa de Jael". Es un home curiós que ens fa moltes preguntes del nostre país. Jo li pregunto per la gran quantitat de taxis que hi ha a la ciutat. Em diu que durant l'època de Fujimori es va despatxar a molta gent i que amb la indemnització es van comprar taxis o petits autobusos. Observo que no hi ha transport públic.
Arribem a l'hostal i de pet al llit. Estem cansadíssims, però molt contents. Ens hem llevat a les 5 del matí, i a la mateixa hora del dia següent anem a dormir!
dijous, 21 d’octubre del 2010
A la T1
Ara estem a la cafeteria de l'aeroport. La Teresa s'està prenent un cafè i jo una til.la. En hem llevat a les 5 del matí i encara ens queden unes 24 hores de vol. Fa mandra de pensar-hi. Es el primer cop que faig un viatge tan llarg i estic nerviós i emocionat.
dimecres, 20 d’octubre del 2010
El dia abans
Quins nervis!!!!
Demà haurem de matinar; hem d'agafar un tren vora les 6 del matí per estar a la T1 cap a 2/4 de 8.
I a la nit (bé, la nostra matinada) ja estarem a Arequipa, Perú. Ens hi quedem un parell de dies, per aclimatar-nos i passar el Jet Lag, i el diumenge 24 agafem un avió fins Arica, Xile.
D'allà hem reservat un bus nocturn que ens portarà fins a San Pedro d'Atacama.
De moment aquest és el futur més proper. La resta, anirem fent sobre la marxa.
He marcat en un mapa el recorregut que tenim previst, així us situeu una mica.
Veieu la taca blanca que es veu a la foto satèl·lit? Doncs és el Salar de Uyuni, un dels llocs que em fa més il·lusió anar.
També a la Reserva National Eduardo Avaroa, on visitarem la Laguna Colorada, la Laguna Verde, els geisers del Sol de Mañana...
Això sí, el fred no ens el treurà ningú. Estant a 3000 i 4000 metres com estarem, semblarem floquets de neu, del munt de capes d'abric que portarem. Ja riureu, ja, a les fotos!
Suposo que aquest és el darrer post que pengem des de Catalunya. Els pròxims ja seran des de les amèriques. És molt emocionant, tu!
Petons i abraçades a totes i a tots!!!
Demà haurem de matinar; hem d'agafar un tren vora les 6 del matí per estar a la T1 cap a 2/4 de 8.
I a la nit (bé, la nostra matinada) ja estarem a Arequipa, Perú. Ens hi quedem un parell de dies, per aclimatar-nos i passar el Jet Lag, i el diumenge 24 agafem un avió fins Arica, Xile.
D'allà hem reservat un bus nocturn que ens portarà fins a San Pedro d'Atacama.De moment aquest és el futur més proper. La resta, anirem fent sobre la marxa.
He marcat en un mapa el recorregut que tenim previst, així us situeu una mica.
Veieu la taca blanca que es veu a la foto satèl·lit? Doncs és el Salar de Uyuni, un dels llocs que em fa més il·lusió anar.
També a la Reserva National Eduardo Avaroa, on visitarem la Laguna Colorada, la Laguna Verde, els geisers del Sol de Mañana...
Això sí, el fred no ens el treurà ningú. Estant a 3000 i 4000 metres com estarem, semblarem floquets de neu, del munt de capes d'abric que portarem. Ja riureu, ja, a les fotos!
Suposo que aquest és el darrer post que pengem des de Catalunya. Els pròxims ja seran des de les amèriques. És molt emocionant, tu!
Petons i abraçades a totes i a tots!!!
dilluns, 18 d’octubre del 2010
Companys de viatge
Ja queda menys...
Avui ha estat el meu darrer dia de feina. Demà em dedicaré a acabar les PACs i dimecres els darrers preparatius. És que a aquestes alçades ja no hi ha qui es concentri!
Ja fa uns quants dies que he deixat la maleta feta, però ens queda revisar la farmaciola, documentació i la motxilla de mà.
 |
| Doris Lessing va ser Nobel de Literatura el 2007 |
Tindrem moltes hores per omplir, crec!, i espero que els dos llibres em durin tot el viatge. El de la Lessing és un senyor "totxo" de 850 pàgines en format butxaca, fulls extraprims i lletra minúscula (en castellà, ;-( llàstima!, no vaig trobar aquesta edició en català). El de McCullers ja és més lleuger i en català, tot i ser també de butxaca.
Apa, ja us explicaré què m'han semblat!
dimecres, 13 d’octubre del 2010
Les maletes
Jo ja ho tinc clar, m'enduré la motxilla petita per anar amunt i avall, amb tot el necessari pel dia a dia, i alguna muda d'emergència. I la maleta amb rodes amb la resta d'equipatge per a fer còmodament els trasllats de l'hotel al 4x4, de l'aeroport a l'hotel, de l'hotel al tren, etc.
L'avantatge que té la meva maleta és que es converteix en motxilla. Porta unes corretges amagades que es poden treure. Així si el terra està malament la carrego a l'esquena i ja està.
El desavantatge és que la tela amb la què està feta és com una esponja. A la que plou una mica s'empapa completament. Per a solucionar-ho vaig anar al Decathlon i vaig comprar un esprai impermeabilitzant. Ahir la vaig ben ruixar, espero que funcioni. Ja us diré.
De tota manera, per si de cas ho posaré tot en bosses de plàstic.
dimarts, 12 d’octubre del 2010
El viatge
D'aquí poc més d'una setmana el Benja i jo farem el primer viatge llarg i transoceànic junts. És el nostre viatge de noces (jijijiji, sr i sra!), i anem a Perú (accidentalment, "gràcies" a la companyia àrea mexicana que va fer fallida fa tres setmanes...), nord de Xile i Bolívia.
Marxem el 21 d'octubre i tornarem l'11 de novembre, i el planning inicial és:
Bcn- Arequipa
Arequipa - Arica
Arica - Atacama
Atacama - Parc Nacional Eduardo Avaroa
Salar d'Uyuni - Uyuni
Potosí - Sucre
La Paz - Tiahuanaco
Llac Titicaca - La isla del Sol
Arequipa - Bcn
De moment només tenim els bitllets de vol i les 3 primeres nits a Arequipa (Hostal La Casa de Jael). De la resta en sabem el trajecte, les bones recomanacions de la Glòria i el Rafa, i poca cosa més. O sigui: tot és possible!!!
Moltes ganes, emoció, nervis! I pel mig, la UOC, que m'ennuvola la il·lusió del viate amb les seves PAC i treballs... ;-( No del tot, que li he pogut robar unes horetes per crear aquest bloc i deixar constància del viatge.
Marxem el 21 d'octubre i tornarem l'11 de novembre, i el planning inicial és:
Bcn- Arequipa
Arequipa - Arica
Arica - Atacama
Atacama - Parc Nacional Eduardo Avaroa
Salar d'Uyuni - Uyuni
Potosí - Sucre
La Paz - Tiahuanaco
Llac Titicaca - La isla del Sol
Arequipa - Bcn
De moment només tenim els bitllets de vol i les 3 primeres nits a Arequipa (Hostal La Casa de Jael). De la resta en sabem el trajecte, les bones recomanacions de la Glòria i el Rafa, i poca cosa més. O sigui: tot és possible!!!
Moltes ganes, emoció, nervis! I pel mig, la UOC, que m'ennuvola la il·lusió del viate amb les seves PAC i treballs... ;-( No del tot, que li he pogut robar unes horetes per crear aquest bloc i deixar constància del viatge.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)