Arica, de camí a Atacama

24-10-2010

Avui podem dormir i aixecar-nos més tard. La única feina que tenim és tornar a fer les maletes i agafar un taxi fins l'aeroport.
Una mica abans del migdia marxa el nostre avió cap a Arica, Xile, des d'on agafarem un autobús nocturn que ens portarà a San Pedro de Atacama.
Tot i arribar amb dues hores de temps a l'aeroport, gairebé no ens va sobrar temps, ja que vam haver de fer quatre cues: la primera per facturar les maletes, la segona per passar el control policial on ens van revisar les maletes i l'equipatge de mà (amb el que em va costar tancar la maleta, i apa, torna-la a obrir, treu tots els paquets i torna-ho a encabir!), la tercera per pagar la taxa d'aeroport, i la quarta per entrar a la sala d'embarcament i tornar a revisar l'equipatge de mà.
Es veu que buscaven drogues, i que pocs dies abans havien detingut uns espanyols per tràfic de drogues. Segons ens van dir els policies (i semblava que ho deien amb orgull!) la cocaïna peruana és la de millor qualitat. Amb tot això, heu de saber que el Benja portava una pols blanca sospitosa dins un tupper... Però tranquils! Era Isostar!! Per sort, no ho van veure, uf!
El vol és ràpid, 45 minuts sobrevolant terres desèrtiques. Per sort, gràcies a Internet ja teníem reservat un taxi per fer el transfer a la terminal d'autobusos d'Arica, i els bitllets de bus comprats.
Tenim per endavant 6 hores a la ciutat d'Arica, o sigui que decidim deixar les maletes a la consigna del terminal i anar a passejar per la ciutat. Si mai aneu a Xile, no cal que visiteu Arica. Tot i estar al costat de l'oceà pacífic, les seves platges no valen gaire la pena, i la ciutat tampoc. Això sí, caminem tota la tarda i així estem cansats i podrem dormir durant les 11 hores de trajecte que dura el viatge a San Pedro.
A les 22h surt puntual el nostre autobús de la companyia TURBUS. Ens toca seure a darrera de tot, just al costat del wàter ;-( i amb la incomoditat que per ser els últims seients aquests no es poden estirar del tot. O sigui, que ens posem com podem i a dormir (o a intentar-ho!).