22-10-2010
Coses del Jet-lag: a les 5 del matí ja estàvem desperts.
La senyora de l'hostal és molt amable, i ens rep de bon matí amb un plànol de la ciutat, amb els llocs més importants per visitar i ens fa dues propostes: un volta de 4 hores per Arequipa i els voltants, i l'excursió al Canyó del Colca. La primera la farem la mateixa tarda, i la segona la deixem per l'endemà.
La primera descoberta de la ciutat ens porta al Mercat de San Camilo, ple de vida i colors, menjars i begudes. Provem alguna fruita, uns panets boníssims que fan i també fulles de coca pel mal de muntanya.
La ciutat és bastant caòtica, sobretot el trànsit, amb els taxis a tot arreu que són els amos dels carrers. Veiem també molts venedors ambulants venent de tot, i també gent que neteja les sabates amb televisió pels clients i tot!
Un dels llocs que més ens ha agradat ha estat el Convento de Santa Catalina. Res a veure amb el concepte que nosaltres tenim de convent, i menys de clausura com era! Es tracta, en realitat, d'una ciutat construïda dins la ciutat d'Arequipa. Tot de carrerons (amb noms de ciutats andaluses: Granada, Sevilla,) plens de geranis, parets blanques però també de colors vius (vermell, blau), i a banda i banda del carrer, unes casetes on vivien les "monges". Ho escric expressament entre cometes, perquè el vot de pobresa se'l saltaven olímpicament. De fet, les monges provenien de famílies nobles i riques, ja que era tradició que la segona filla entrés a un convent. Les que hi entraven tenien criades, vivien separades les unes de les altres, i res d'esperit comunitari. En fi, que ens va entusiasmar aquest convent, i ja m'hagués agradat a mi anar-hi a viure (saltant-me algun que altre vot, clar!).
Ja era migdia, i a les 14h havíem d'estar a l'hostal per anar a buscar l'autobús que ens portaria de visita per Arequipa.
Va ser una excursió interessant: ens van passejar pels diferents barris de la ciutat, veient els grans contrastos que els separen (conviuen les cases luxoses protegides amb filferro espinós o valles elèctriques, amb les cabanes més pobres construïdes amb quatre maons i el que podien); també vam visitar un mirador, un outlet de roba de llana (amb "zoològic" inclòs de llames, alpaques i vicunyes), una típica casa colonial del que va ser el fundador de la ciutat i un molí d'aigua.
A l'acabar ja estàvem fets pols i morts de son, o sigui que vam anar a sopar com els europeus i a dormir s'ha dit! Perquè el dia següent ens havíem de llevar a les 2 de la matinada per fer l'excursió al Colca.
Ostres tu, quina lluna de mel més cansada!!! ;-)
Ai quina gràcia! Els teus comentaris són fantàstics i és que gaire bé havia oblidat que és la vostra immersió en un país sudamericà. I clar, dir de l'endreçadíssima, netíssima, tranquil·líssima, esplèndida Arequipa, model de conducció i respecte pels vianants, vaja pràcticament Europa, que "la ciutat és bastant caòtica"... amiga meva, que no us passi res. Benvinguda al meu paradís particular, l'Amèrica del Sud, on tot va així així, i tot és autèntic, i viu (com els animalons als mercats, i encara sort si només són als mercats), i colorista, i alegre, UMM, m'encanta i espero que també a vosaltres.
ResponEliminaFa fred? Us agrada l'hostal? Arequipa és una ciutat preciosa... ah! i on es menja molt bé. Aprofiteu-ho! Una abraçada, Glòria