Laguna Céjar i Ojos del Salar

26-10-10

Ens llevem tard (per fi!), i dediquem el matí a passejar-nos pel poble i visitar el Museu Arqueològic (no està malament si tenim en compte que és dels anys 80...). Es veu que hi havien hagut mòmies d'indígines, però la gent del poble va demanar que les retiressin, i ara ja no hi són.

Dinem d'hora perquè a les 4h surt la nostra primera excursió. El guia que ens acompanya, el Gonzalo, és d'allò més simpàtic i agradable, i tenim la sort que només som nosaltres dos i una noia peruana, la Verònica.
A mitja hora de camí amb furgoneta arribem a la Laguna Céjar, un petit llac amb uu 80% de sal, on ens hi banyem. És una experiència molt xula, perquè no t'enfonses, com el mar mort. Hem de vigilar de no mullar-nos els ulls i la cara, perquè això pica!
Després l'Eduardo (el conductor) ens porta a els Ojos del Salar (d'Atacama), dues llacunes completament circulars construïdes artificialment (d'aigua gairebé dolça del tot) on la Veronica i jo ens banyem, tot i que estava freda!

L'últim destí és la llacuna de Tebinquinche, aprop de les anteriors, on aquest cop no ens banyem perquè ja cau la tarda i fa fresqueta. Mirem la posta de sol i ens obsequien amb una mica de pica pica i el famós Pisco Sour, una beguda típica feta amb clara d'ou, Pisco (un licor), sucre i una fruita de la qual no recordem el nom. Boníssima!

Tornem que gairebé són les 9, i avui cal anar a dormir d'hora perquè demà ens hem de llevar a les 3.30h per anar a veure els Géisers del Tatio.